Promoció de la Salut

El concepte de salut és dinàmic i en constant evolució. A la perspectiva biologista inherent al món de la medicina s'hi han anat sumant, al llarg del temps, la dimensió psicosocial, derivada de l'anàlisi dels anomenats determinants de la salut (com les polítiques econòmiques, educatives, laborals i d'habitatge), així com dels eixos de desigualtat (nivell socioeconòmic, gènere, raça, entre d'altres) que, de manera interseccional, provoquen situacions de més vulnerabilitat o de més privilegi en l'accés als serveis i recursos de salut per part de certes persones i col·lectius.

Aquestes diferències provoquen desigualtats en salut injustes, evitables i causades per factors socials, econòmics i polítics. És a dir, que no es deuen només a diferències biològiques o individuals, sinó que són el resultat de decisions i estructures que distribueixen de manera desigual els recursos, els serveis i les oportunitats. Creant així situacions de vulnerabilitat que podrien ser evitades si es corregissin aquestes disparitats estructurals.

Més recentment, s'hi han afegit les dimensions espiritual i planetària, que posen de manifest la necessitat de reconnectar amb la capacitat de meravella i el sentit de la vida, més enllà d'una mirada antropocèntrica, i d'actuar en favor de la salut dels ecosistemes i del planeta com un tot, reconeixent que no podrem gaudir d'una bona salut si no cuidem la natura.
Tot i aquestes noves dimensions, sovint encara es continua abordant la salut des de la perspectiva de la pèrdua, com en el cas de les malalties o els factors de risc.

En contraposició, la promoció de la salut entén la salut com un concepte positiu, salutogènic, i se centra en els factors que la potencien. El seu objectiu és que totes les persones puguin desenvolupar el seu màxim potencial de salut, tenint en compte els recursos comunitaris i les condicions socials que determinen una millor o pitjor salut. Així mateix, reconeix que per assolir l'equitat en salut és imprescindible una redistribució del poder i els recursos.

Els àmbits des d'on intervenir localment per dur a terme aquesta tasca continuen sent els proposats per la carta d'Ottawa que, després de més de trenta anys, es mantenen vigents. Amb un èmfasi en l'acció comunitària, el desenvolupament habilitats personals, i la creació entorns saludables. En el mateix sentit, l'informe del World Report on Social Determinants of Health Equity, que avalua els resultats de la implementació de les accions proposades per la Comissió de Determinants Socials de la Salut de l'OMS, identifica com a estratègia clau d'intervenció l'apoderament dels governs locals per abordar les desigualtats en salut a totes les etapes de la vida, mitjançant accions centrades en la comunitat, el reforçament del suport a comunitats amigables i la reducció de l'aïllament social i la solitud.

El conjunt de programes que formen part d'aquesta línia d'actuació, faciliten eines per la implementació d'aquestes estratègies, i contribueixen a l'assoliment de les fites descrites als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 i 11: promoure una vida sana i el benestar per a totes les persones i assolir un entorn urbà proper, segur i salubre.
Les accions d'assessorament tècnic adreçades al personal municipal i les activitats formatives programades, lligades a alguns dels programes, promouen oportunitats d'aprenentatge i contribueixen als objectius de l'ODS 4, centrat en l'educació i en oferir oportunitats d'aprenentatge al llarg de tota la vida.

A més, la gratuïtat dels programes i la universalitat de l'oferta proposada als municipis, són elements que contribueixen a l'equitat territorial en salut i benestar de les persones, alineant-se així amb l'ODS 10, que busca reduir les desigualtats en i entre territoris.