Un estudi pioner de l’Observatori de Dipsalut i la UDG permetrà obtenir noves dades sobre l’efecte de les onades de calor en la població de la demarcació de Girona
L’estudi, coliderat per l’Observatori Social, Ambiental i de Salut de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, i el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona, també tindrà en compte diferències geogràfiques, temporals, socioeconòmiques, d’exposició diferencial a la temperatura, als contaminants o a altres variables meteorològiques, com la humitat relativa.Així mateix, permetrà baixar a una escala geogràfica menor (fins aquest moment els estudis han arribat a escala de província), i conèixer com interaccionen els diversos factors que afecten la mortalitat per calor a aquesta escala.
Per tant, els resultats d’aquest projecte contribuiran a generar evidència, en cas que es confirmin les hipòtesis, que factors com el lloc on es viu, l’edat, les condicions socioeconòmiques, el nivell d’exposició a la contaminació, la procedència de la població estrangera, o les condicions d’infrahabitatge, entre d’altres, generen un impacte diferencial en l’efecte de mortalitat atribuïble a episodis de calor extrema.
Per altra banda, s’investigarà la possibilitat de redefinir les onades de calor per a àrees petites, considerant altres percentils que no siguin només els de la temperatura màxima, la temperatura mínima i les diferències entre les temperatures diürnes i nocturnes, que és la referència actual del METEOCAT (Servei Meteorològic de Catalunya) i l’AEMET (Agencia Estatal de Meteorología).La idea és poder establir una escala de perillositat, respecte als seus efectes sobre la mortalitat, de cada onada de calor, en funció del moment en què han tingut lloc, la seva durada i intensitat, segons el nivell socioeconòmic dels habitants del municipi i/o segons l’exposició als contaminants atmosfèrics.
Segons ha apuntat la presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, “la intenció és poder presentar els resultats d’aquest estudi a principis de 2024 per tal que aportin informació tant als Ajuntaments com als gestors sanitaris de les ABS que els faciliti la presa de decisions davant les onades de calor de cara a l’estiu de l’any que ve”. Puig ha explicat que d’aquesta manera els ens municipals tindran eines per determinar quines són les àrees i els grups de població més vulnerables a fi que pugin emprendre les mesures preventives que calguin, així com distribuir els recursos i emprendre accions de manera equitativa ajustant-les a una escala i intensitat proporcional al nivell de desavantatge social i ambiental del seu municipi. Tot plegat, segons Maria Puig, “permetrà als Ajuntaments de la demarcació de Girona poder establir accions municipals d’adaptació al canvi climàtic”.
Els investigadors principals d’aquest projecte son, per part del GRECS de la UDG, la Dra. Maria Antònia Barceló i el Dr. Marc Saez . Per part de l’observatori, lideren el projecte Angi Vila pujolràs, tècnica de salut ambiental, i Xavier Perafita Basart, tècnic de gestió i mineria de dades. L’Observatori de Dipsalut i el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la UDG també han presentat la idea de la recerca a la convocatòria d’ajuts per finançar projectes de recerca per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que s’ha de resoldre el mes de setembre.
Especial atenció a l’estiu de 2022
Durant l’any 2022 hi va haver un excés de mortalitat en tot el món, en molts casos només superat per l’excés de 2020, conseqüència de la pandèmia. Segons les dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària MoMo, del ISCIII (Instituto de Salud Carlos III del Ministerio de Sanidad) el 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser de 30.479 víctimes mortals, el tercer més gran des de que es va començar a elaborar el MoMo el 2004.
A Catalunya, el 2022 hi va haver el major excés de mortalitat després del 2003, any de les onades de calor més extremes. La xifra de víctimes va arribar a 2.290, no obstant això, tant el METEOCAT com l’AEMET atribueixen només el 50% d’aquest excés a les onades de calor, que van superar les xifres màximes de temperatura, número d’onades, durada i intensitat, des de 2003.
En el projecte també s’analitzarà si l’altre 50% es pot atribuir a efectes indirectes de la COVID-19, en el sentit de que aquelles persones més vulnerables, conseqüència de la mateixa malaltia van ser les més afectades. Es parteix de la hipòtesi que és molt probable que existeixin altres efectes indirectes de la pandèmia. Podria haver existit un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, i d’un diagnòstic, i per tant d'un control, més tardà en algunes d’aquestes maaclalties cròniques.
