Sequera i salubritat de l’aigua
L’actual estat d’excepcionalitat per sequera no només posa en perill l’abastiment, sinó que també pot afectar la qualitat de l’aigua. Que els nivells d’aigua subterrània baixin molt, pot afavorir la concentració de contaminants i, a prop de la costa, l’augment de la salinitat.
En el cas de les xarxes públiques, es fan analítiques periòdicament per controlar la salubritat de l’aigua. Aquests controls – que es realitzen en diferents punts de cada xarxa- permeten saber si l’aigua és segura per a la salut de les persones. En cas que algun paràmetre surti alterat, es prenen mesures immediates, podent-se arribar - en els casos que fos necessari- a impedir-ne el consum (proporcionant alternatives). Aquestes tasques de control són responsabilitat dels ajuntaments, que les duen a terme directament (Dipsalut presta servei en aquest àmbit, amb aquests programes) o a través d’empreses concessionàries.
Si l’aigua que ens arriba a casa no és de la xarxa pública sinó d’un pou propi, cal que siguem nosaltres mateixos (contractant professionals especialitzats) els que ens responsabilitzem del manteniment, la cloració i les analítiques de control.
Davant l’actual situació de sequera cal tenir especial cura ja que la minva d’aigua pot afavorir la concentració de contaminants o l’augment de la salinitat. Per aquest motiu des de les administracions s’està especialment atent als resultats dels controls analítics. En el cas dels particulars que tenen pou propi, es recomana fer el mateix.
Un nou model de gestió de l’aigua
L’aigua dolça és cada cop més escassa. La manca de precipitacions vinculada al canvi climàtic i, sobretot, el consum desaforat i la mala gestió que sovint en fem, ens han portat a una situació molt greu. Per revertir-la es reivindica una nova cultura de l’aigua.
Aquesta nova cultura ha d’incloure aspectes com la restauració, manteniment i millora continuada dels sistemes hidrològics, l’eliminació de qualsevol forma de malbaratament (com poden ser fugues a les xarxes o els usos irresponsables), l’ús circular de l’aigua (reutilitzant-la sempre que sigui possible i, finalment, retornant-la a la natura) i posar fre al consum insaciable dels recursos. Això implica reflexionar sobre el nostre model agrícola, urbanístic, turístic i industrial. També de consum i oci. En definitiva, qüestionar-nos el model socioeconòmic actual.
Les tecnologies d’estalvi i de reutilització poden ser molt útils, sempre i quan vagin acompanyades d’aquest fre al consum sense límits dels recursos. Pel que fa a la “fabricació d’aigua de boca” a través de la regeneració o de la dessalinització poden ser d’ajuda en moments puntuals, però no són l’estratègia recomanable a llarg termini per l’alt cost econòmic i, sobretot, ambiental que suposen.
El nou model també ha d’implicar una millor distribució, més equitativa, de l’aigua. Actualment, només una desena de països es reparteixen el 60% de l’aigua dolça de tota la Terra. Més de mil milions de persones no tenen accés a l’aigua potable o en tenen molt poca.I les desigualtats no són exclusiva d’altres terres. A Catalunya les diferències entre els consums d’aigua per persona i dia segons l’estrat social i la zona on es resideix són enormes. Per exemple: segons un estudi dut a terme per l’Ajuntament de Barcelona, als barris amb rendes més altes -com el de Sarrià-Sant Gervasi- hi ha un consum d’aigua de 128,6 litres per persona i dia. A Nou Barris, en canvi, on la renda per càpita és significativament més baixa, el consum és de 92,9 litres per persona i dia. Aquesta gran diferència s’explica, principalment, pel reg de jardins i per les piscines piscines privades.
Què hi podem fer cadascú de nosaltres?
Cal que, entre tots, procurem reduir fins a eliminar els consums d’aigua sense sentit i insostenibles. En aquest apartat hi entren nombroses qüestions, des de detectar i arreglar qualsevol fuga o deficiència estructural, o de gestió, a les xarxes públiques, a impedir o repensar activitats econòmiques que malbaratin els recursos hídrics. Cal adaptar-les a la realitat i a la climatologia del nostre territori, així com als efectes actuals i previstos de l’emergència climàtica.
Els municipis hi tenen un paper important. També en les accions més quotidianes. Entre moltes altres qüestions, han de ser curosos amb la neteja viària, amb les fonts ornamentals o amb el manteniment d’espais verds. En aquest darrer àmbit, cal triar espècies de poc reg, prioritzant els sistemes gota a gota i revisant les pautes i horaris per ajustar al mínim el consum d’aigua.
Les mesures de consum responsable de l’aigua i reaprofitament que es duguin a terme als domicilis particulars també són importants. En aquest sentit, com a ciutadans, podem introduir canvis com per exemple:
-Tancar les aixetes mentre no fem servir l’aigua i col·locar dispositius reductors del cabal
- Evitar descàrregues innecessàries de la cisterna del vàter i mai utilitzar-lo com a paperera
-Canviar els banys per dutxes ràpides i recollir, en un recipient posat al plat de dutxa, la que surt abans d’escalfar-se per tal de reutilitzar-la per a neteja de la llar o altres.
-Quan els haguem de canviar, escollir electrodomèstics energèticament eficients i fer-los servir sempre a càrrega completa.
Cal evitar els jardins amb espècies no autòctones que necessitin força reg. I les piscines privades, d’ús d’una sola família. Les d’ús públic i les comunitàries, per a un important nombre de persones, són menys inadequades.
Com a ciutadans, també és molt important la nostra tasca de fiscalització tant de les administracions com de les activitats econòmiques. Tenim la possibilitat d’informar dels malbarataments d’aigua que detectem. Podem fer-ho dirigint-nos al nostre ajuntament.
