Prevenció dels abusos sexuals a infants
El 19 de novembre es commemora el Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús Sexual Infantil. Aquesta data es va instaurar l’any 2000, en sinergia amb el Dia dels Drets de l’Infant que se celebra el 20 de novembre. L’objectiu és visibilitzar i posar mesures eficients i sostenibles per erradicar aquesta xacra social que ha estat històricament silenciada.
El Comitè dels Drets d’Infant defineix com a abús sexual: “tota activitat sexual imposada per un adult a un infant en contra de la qual aquest té dret a la protecció del dret penal. També es consideren abús les activitats sexuals imposades per un infant a un altre, si el primer és considerablement més gran que la víctima o utilitza la força, amenaces o altres mitjans de pressió. Les activitats sexuals entre nens no es consideren abús sexual quan els nens superen el límit d’edat establert per l’Estat per a les activitats sexuals consentides”.
Els abusos infantils constitueixen un problema greu a nivell mundial. Segons xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 5 dones i 1 de cada 13 homes declaren haver patit abusos sexuals a la infància. No es tracta d’un fet que succeeix només lluny de casa nostra, sinó que aquestes xifres coincideixen amb les dades de Catalunya de l'informe de Save de Children de 2017.
Al nostre país, Vicki Bernadet és l’entitat de referència en la prevenció, identificació i actuació envers els abusos sexuals infantils. Professionals d'aquesta entitat són les docents dels cursos que Dipsalut ofereix a professionals que treballen amb infants o adolescents perquè puguin portar a terme la seva funció preventiva i protectora dels menors. Segons aquesta font, per tal d’identificar aquestes conductes s’utilitzen els criteris de coerció o asimetria d’edat. D’una banda, la coerció es refereix al contacte sexual mantingut amb un o una menor d’edat mitjançant l’amenaça, la manipulació, la pressió, l’autoritat, l’engany o la força física. Ha de ser considerada criteri suficient per etiquetar una conducta sexual com a abús sexual, independentment de l’edat de la presumpta persona abusadora. D’altra banda, l'asimetria d’edat impedeix la veritable llibertat de decisió del menor i impossibilita una activitat sexual compartida, ja que els participants tenen experiències, grau de maduresa biològica i expectatives molt diferents respecte a la relació sexual.
Moltes vegades els infants amaguen aquestes situacions d’abús, ja que la persona abusadora utilitza el seu poder amenaçant a la víctima o fent-la sentir culpable. Així doncs, si es produeix una revelació, cal donar el suport social adequat, ja que aquest moment és clau per minimitzar les efectes de l’abús en la salut física i psicològica de l’infant. És important no dubtar del relat de l’infant i mantenir la calma, agrair-li la confiança per haver-ho explicat, validar els seus sentiments i expressar-li afecte, explicar-li que la responsabilitat és de la persona abusadora i assegurar-se que no hagi patit ferides.
És fonamental que els i les professionals que treballen amb infants i adolescents coneguin les pautes més importants a tenir en compte a l'hora de detectar violència sexual envers els infants. La guia I tu, saps com preguntar-me? els descriu de manera clara i senzilla.
A més, des del context educatiu, existeix un Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu que inclou els abusos sexuals. En aquest document s’estableix la necessitat d’abordar aquesta temàtica des dels centres educatius de primària i secundària, per tal que l’alumnat incorpori el concepte d’abús sexual i això li permeti identificar situacions de risc en què es pugui trobar.
Des del programa d'educació per a la salut de Dipsalut, el“Sigues tu”, es considera fonamental abordar aquesta realitat amb l’alumnat a través de l’enfortiment de les habilitats per a la vida. En aquest sentit, al web del programa, hi trobareu propostes concretes per treballar-ho a primària i a secundària.
