Prevenció de maltractaments a persones grans
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 6 avis ha patit algun tipus d’abús en l’últim any. En aquest àmbit també s’hi observa el biaix de gènere, donat que la majoria de víctimes són dones, al voltant dels 75 anys, amb malalties cròniques i situació de dependència. La mateixa OMS estima que només 1 de cada 24 casos s’acaba denunciant.
Els maltractaments es poden presentar en formes ben diverses: violència o abusos físics, psicològics, sexuals.., així com també abandonament, negligència o abús econòmic. Algunes d’aquestes manifestacions són més difícils d’advertir que d’altres; fet que encara fa més necessària la col·laboració de l’entorn i la sensibilització de tota la societat per detectar possibles casos i poder-hi intervenir.
A continuació, compartim algunes indicacions bàsiques per fer front a aquesta xacra:
. Si tenim la certesa que en aquell moment s’està produint una agressió, cal trucar immediatament a Emergències, al 112
. Si es tracta d’una sospita perquè, per exemple, com a veïns sentim crits habitualment, som testimonis de tracte vexatori, abandonament o negligències, o detectem altres aspectes alarmants, es recomana adreçar-vos als serveis socials del vostre ajuntament o de la comarca. També en podem parlar amb persones de confiança que hi puguin intervenir o amb els professionals sanitaris del centre de salut de referència.
. En el cas que la persona gran compti amb el Servei local de Teleassistència*, la indicació és avisar al Servei, sigui prement el polsador que hi connecta o trucant-hi.
Cal recordar que el Servei és actiu les 24 hores i els 365 dies de l’any i compta amb protocols específics per intervenir en aquests casos. També ha desplegat un protocol de prevenció de maltractaments a les persones grans que ja ha permès detectar-ne 28 casos al llarg del darrer any, i al territori gironí.
Per abordar veritablement aquesta problemàtica és també necessari prestar atenció a les persones cuidadores. Cal que es cuidin per tal de poder cuidar adequadament, reservant temps per al seu descans, per a les relacions socials i, en definitiva, per a elles mateixes. En la mesura del possible, haurien de demanar ajuda quan es trobin sobrecarregats i buscar informació i suport en recursos com poden ser la teleassistència pública.
Finalment, es precisa, com a societat, una revisió de la forma de tractar a les persones grans, que deixi enrere la discriminació i exclusió per raó d’edat.
*A banda d’oferir el Servei local de Teleassistència, des de Dipsalut duem a terme cursos per a la prevenció de maltractaments dirigits, especialment, a treballadors socials i altres professionals del món local.
