Joseph Betancourt: “Encara que tothom tingui accés a la sanitat, les desigualtats continuen existint”

Aquest dimecres 26 de maig, Dipsalut ha acollit la conferència “Estrategias de reducción de desigualdades en salud en poblaciones de origen inmigrante” a càrrec del Dr. Joseph Betancourt que és professor de salut pública a la universitat de Harvard i director del Disparities Solutions Center. Fa anys que Betancourt analitza les desigualtats en l’atenció sociosanitària entre persones de diferents orígens. Unes desigualtats que vénen donades per les condicions sòcioeconòmiques, la incomprensió de l’idioma, per prejudicis racials i per la falta de competències interculturals de molts professionals que treballen en l’àmbit de la salut. Una falta d’habilitats que impedeix una comunicació efectiva amb els pacients. Per posar-hi remei, Betancourt recomana formació específica en aquest àmbit i aconsella als metges, infermeres i altre personal sanitari que “comencin aplicant normes bàsiques com escoltar el pacient, preguntar-li pel seu context, la seva cultura i costums i intentar posar-se en la seva pell”. La conferència ha estat organitzada per Dipsalut i per la Càtedra de Promoció de la Salut de la UdG.

Un 40% dels pacients dels Estats Units reben una atenció en salut de baixa qualitat. Aquesta és la dada que s’extreu d’estudis recents en què ha participat el director del Disparities Solutions Center, Joseph Betancourt. Aquesta atenció es tradueix en què, “patint una mateixa malaltia, els nivells de mortalitat són més alts entre les persones immigrades que entre els nadius del país”. En la seva conferència d’aquest dimecres a la seu de Dipsalut, Betancourt ha posat diversos exemples per demostrar que donar una atenció de més o menys qualitat no depèn únicament de la voluntat del professional sinó, sobretot, dels seus recursos i habilitats per poder saltar-se les barreres culturals i els estereotips i aconseguir comunicar-se veritablement amb el pacient. També cal treballar amb l’usuari per tal que aprengui a “moure’s i fer servir el sistema de salut”. Betancourt ha posat el cas de persones immigrades de sudamèrica que, per raons culturals, són incapaces de demanar al metge que els repeteixi una explicació que no han entès o el de pacients que per religió o per la seva rutina diària no poden complir amb les instruccions del doctor.

El director del Disparities Solutions Center ha insistit que “cal posar al centre del sistema les competències interculturals”. Ha explicat el sistema de formació que apliquen a l’hospital on treballa – el Massachusetts General Hospital. Inclou un programa informàtic on es recullen casos reals amb informació detallada del context de cada persona i amb una guia de com portar adequadament aquella situació. D’aquesta manera els metges es poden anar exercitant. Les pautes bàsiques que se’ls dóna –comuns en tots els casos- és que cal avaluar el nucli de qüestions interculturals de cada pacient, explorar el seu coneixement de la malaltia, determinar el seu context social i la seva forma de vida i tenir sempre present que, encara que tingui trets comuns d’un determinat col·lectiu, s’ha de tractar de manera individual escoltant i entenent les seves circumstàncies. També cal conèixer els estils de comunicació de la persona, la manera de prendre decisions clíniques (per exemple si és usuària de plantes medicinals, de medicina tradicional...), els seus condicionants per la seva religió, els seus costums i pràctiques personals, sexuals...Finalment cal avaluar la confiança que té en el sistema sanitari, veure què la neguiteja, quines instruccions mèdiques pot complir i arribar a un acord.

Betancourt ha assenyalat un problema molt comú: el fet que els fills del pacient facin d’intèrprets del metge en la visita. “Això limita molt el diàleg ja que els pares no s’atreveixen a plantejar determinats problemes”, diu. Joseph Betancourt ha explicat que als Estats Units es disposa de la figura de l’”entrenador de salut” que parla diversos idiomes i està format específicament en competències interculturals. S’encarrega del tracte amb un grup de pacients sempre seguint les instruccions de l’equip mèdic. Betancourt assegura que els estudis demostren que, en el cas de la diabetis “els entrenadors de salut han permès que en un any es passi d’un 37% de població provinent de sudamèrica amb diabetis incontrolada, a un 24%”. El doctor ha assegurat que aquest sistema té molt a envejar al que s’aplica a Catalunya on els mediadors interculturals aconsegueixen èxits més enllà de l’àmbit mèdic. Ha assenyalat, però, que sovint els pacients prefereixen mediadors o entrenadors de salut que no siguin del seu àmbit més proper “per vergonya o por que la seva situació pugui arribar a ser coneguda per la seva comunitat”.

Imatge: Joseph Betancourt en la conferència a la seu de Dipsalut