Gestió d’instal·lacions amb risc de legionel·la durant la pandèmia

Hi vam parlar de la gestió de les instal·lacions durant la pandèmia. També hi vam compartir una guia amb les recomanacions a seguir -durant la fase de disseny de les instal·lacions d'aigua sanitària- per minimitzar el risc de transmissió de legionel·losi.

Control de legionel la i pandèmia

L'ús de la majoria d’instal·lacions municipals va canviar arran de les restriccions per a la contenció de la Covid-19. Algunes es van tancar completament (a persones usuàries i també el sistema de producció d'aigua calenta. Per exemple, les escoles); altres, van deixar en funcionament el sistema de producció d'aigua calenta (va ser el cas de moltes instal·lacions esportives). I, en tercer lloc, hi ha les que, van continuar amb el funcionament habitual (com per exemple, casernes de policia local o centres geriàtrics).

Conseqüentment, part de les actuacions dels plans de prevenció i control de la legionel·losi també es van veure modificades en les diferents fases (des del confinament més estricte fins a la progressiva reobertura i posterior “nova normalitat”). Aquests canvis en el funcionament i les actuacions de manteniment i prevenció a les instal·lacions podien comportar un augment de la presència del bacteri legionel·la, i del risc de transmissió de legionel·losi, si no es prenien les mesures adequades.

Per evitar-ho, des de l’àrea de Salut Ambiental de Dipsalut vam mantenir permanentment el contacte amb els ajuntaments: recollint la informació específica de cada instal·lació (amb qüestionaris on registraven informacions clau com si estava en ús, si s’obrien periòdicament les aixetes o si s’estaven realitzant les accions fixades de neteja i desinfecció) i assessorant-los sobre les pautes a segui . Les indicacions es donaven per a cada cas, des de l’adequat tancament d’instal·lacions -amb una guia específica-, a canvis en el manteniment davant nous usos. Les accions de desinfecció a dur a terme abans de la reobertura total, o l’adaptació dels plans de control segons la nova realitat de cada instal·lació.

A banda de l’assessorament tècnic, es van anar adaptant i ajustant les accions que duem a terme directament des de l’Organisme (aquelles incloses als programes habituals de prevenció de la legionel·losi), com les neteges i desinfeccions, els controls analítics o les visites d’assessorament. Es van prioritzar les actuacions en aquelles instal·lacions que, segons la informació recollida a través del qüestionari sobre l’estat i gestió de cada instal·lació, presentaven major risc de proliferació del bacteri.

En tot moment, des dels programes, es va remarcar als titulars dels equipaments la necessitat de continuar realitzant rigorosament les tasques de prevenció de la legionel·losi, per tal de minimitzar el risc de brots d’aquesta malaltia que, entre altres, podria afegir un altre impacte al saturat sistema sanitari arran de la Covid-19.

Des de l'àea se subratlla que “Dipsalut va trobar una molt bona resposta per part dels ajuntaments,i una alta corresponsabilitat entre les diferents persones implicades en la gestió d’aquest risc. Es va demostrar una notable capacitat de sumar esforços, reorganitzar-se, i adaptar-se davant una situació tan complexa”.

Guia de recomanacions durant la fase de disseny d’instal·lacions

Fruit de la feina interinstitucional entre administracions autonòmiques i diputacions catalanes, s'han creat diferents grups de treball per elaborar eines irecomanacions destinades a diferents públics.Tenen com a finalitat compartir i transferir coneixements per reduir i minimitzar el risc de proliferació i dispersió de legionel·la en les diferents tipologies d'instal·lacions que utilitzen aigua per al seu funcionament i generen aerosols.

Un d'aquests grups de treball –format per, entre altres, tècnics de Dipsalut– ha elaborat una guia de recomanacions amb l'objectiu de minimitzar riscos en relació a la legionel·losi en la fase de disseny de les instal·lacions d'aigua sanitària. Aquesta guia està destinada a enginyeres, instal·ladors, operadors, mantenidors i a personal de l'Administració. El recurs també ha estat presentat al darrer Congrés de Legionel·la i Qualitat Ambiental.

La guia consta de 6 apartats: origen de l'aigua, escomesa, sala tècnica, distribució de l'aigua i punts finals de consum, circuit de retorn i resum de temperatures del sistema. En els diferents apartats, es destaquen uns 25 aspectes a complir, alguns dels quals recollim a continuació:

• Els sistemes de producció d'aigua calenta sanitària és preferible que siguin de producció instantània i sense acumulació d'aigua sanitària. Valorar els sistemes d'inèrcia i intercanviadors.
• Si cal implementar sistemes amb acumuladors, optar per acumuladors que emmagatzemen el mínim volum possible d'aigua sanitària.
• En cas de disposar de sistemes de preescalfament amb energies renovables, seguir el mateix criteri: prioritzar la producció instantània amb sistemes d'inèrcia.
• Els acumuladors d'aigua sanitària han de disposar de: vàlvula de purga, lector de temperatura, boca de registre, sistema de protecció contra la corrosió, purgador d'aire, aixeta a la sortida superior, aïllament tèrmic i han de ser sectoritzables.
• És molt important minimitzar el gradient tèrmic dels acumuladors.
• Els acumuladors han de disposar de vasos d'expansió operatius.
• Evitar disposar de vàlvula mescladora a la sala tècnica. En el cas de tenir-la, haurà d'estar regulada de manera permanent per sobre de la temperatura que permeti que l'aigua arribi als punts finals de consum i a la fi del circuit de retorn com a mínim a 50ºC.
• Les instal·lacions que disposin de circuit de retorn l’han de tenir en tot moment a una temperatura superior als 50ºC. Han de disposar de lector de temperatura, aixeta de mostreig i vàlvules antiretorn a les connexions amb l'acumulador o altres conduccions o elements.
• Cal evitar trams d'aigua estancada en les connexions de servei.
• S'ha de col·locar un desconnectador hidràulic automàtic a la canonada d'ompliment dels circuits d'aigua no destinada a usos domèstics.
• És molt adequat disposar de sistemes de control i registre continuat de les temperatures crítiques del sistema d'aigua sanitària.
• Disposició de les canonades en els circuits de distribució: preferiblement cal fer passar les canonades d'aigua freda molt allunyades de les canonades d'aigua calenta (impulsió d'ACS, retorn i canonades de calefacció). Totes les canonades han d'anar aïllades segons criteris normatius.
• En la mesura del possible, les canonades es col·locaran amb pendent i amb vàlvules de drenatge per permetre buidar amb facilitat tota la instal·lació.
• Els punts de consum d'aigua han de minimitzar la formació d'aerosols i preferiblement disposar de vàlvules de buidatge.
• Es desaconsellen les vàlvules mescladores prèvies als punts finals de consum.
• Sempre és preferible que el circuit de retorn sigui sense ramificar: menys elements i més simple. Però cal tenir en compte que cal aproximar l'anella de recirculació a 50ºC tan a prop com sigui possible dels punts finals de consum (a 5 metres o 3 litres d'aigua retinguda).
• En les instal·lacions amb circuit de retorn ramificat, cal col·locar vàlvules d'equilibrat.

Mitjançant múltiples esquemes hidràulics i explicacions complementàries es desenvolupa com aconseguir aquestes fites. També es plantegen els riscos que representen diferents configuracions i com evitar-los.

Els serveis, recursos i informacions d’interès per al món local relacionats amb la pandèmia, es recullen en aquest web, a l’apartat Directori Covid-19.

(article extret de les comunicacions científiques presentades per Dipsalut al IX Congrés de Legionel·la i Qualitat Ambiental, celebrat el passat mes de juny. Els autors dels citats treballs són: Laura Arjona, Imma Vilà, Marc Abad, Alberto Ortega, Cristina Esparraguera,Pilar Castro i Francesc Xavier del Acebo)