La gent gran, en el punt de mira per la COVID-19

(Article de Mònica Ricou i Casal, doctorand i professora associada de l’Àrea de Dret del Treball i Seguretat Social. Universitat de Girona)

Comença un nou any, amb ganes i optimisme, però sense deixar de tenir un record per totes les persones que han patit o pateixen les conseqüències devastadores de la COVID-19. Un dels col·lectius més vulnerables és el de la gent gran. Algunes i alguns ens han deixat i d’altres, han sofert conseqüències que no s’esperaven. La soledat del confinament, les restriccions per fer activitats, les limitacions cap a les noves tecnologies, tot són factors que minven la salut mental i física.

L’Informe del Grup de Treball COVID-19 i Residències va destacar que, aproximadament, durant la primera onada (entre el 10 de març i 2 de maig de 2020), del segment de població més gran de 75 anys, la mortalitat va ser de 37.227 persones. Per la seva banda, l’informe de Nacions Unides- Informe de polítiques: Els efectes de la COVID-19 en les persones d’edat- destaca quatre prioritats d’acció:

•  Primera: Vetllar perquè les decisions sanitàries que afectin a la gent gran es basin en la dignitat. Un punt a destacar és la violència, abús o maltractament que es viu per part de persones cuidadores en algunes residències o altres espais.
•  Segona: Enfortir la inclusió social i la solidaritat durant l’aïllament físic. Les restriccions a la llibertat de circulació poden generar la manca de les cures essencials i la possibilitat de generar malalties mentals.
•  Tercera: S’ha d’analitzar les causes estructurals que han fet que les persones d’edat avançada siguin un sector de població altament vulnerable. És urgent invertir en l’assistència sanitària universal i la protecció social per enfortir els drets humans de les persones de més edat.
•  Quarta: És fa molt necessari fer front a l’estigmatització de les persones grans. La crisi que s’està vivint ha fet patent la invisibilitat de les persones de més edat, per exemple en l’anàlisi de dades publicades.

S’ha integrar l’àmbit social i sanitari…

Cal treballar cap a un nou model d’atenció que els integri. Hem de ser conscients que cada cop ens fem més grans, que l’esperança de vida s’allarga és una realitat a tenir en compte, i s’ha de normalitzar, en comptes d’estigmatitzar. Podria estar bé una xarxa de residències públiques de la dimensió adequada per evitar aglomeracions. I que comptés amb infraestructures i personal suficient. Aquesta línia segueix el Pla de recuperació, Transformació i Resiliència aprovat pel Govern Espanyol el 29 d’abril de 2021. Es posa de manifest la necessitat d’enfortir l’economia de les “cures”. S’ha de situar a les persones al centre, per davant, de l’economia, posant en valor el que cada generació pugui aportar al conjunt de la societat. L’objectiu és millorar el Sistema d’autonomia i l’atenció a la dependència. (SAAD), introduint reformes que simplifiquen els procediments i les llistes d’espera.

Parlem de l’economia de l’envelliment. Si la major esperança de vida afecta els sistemes de protecció social -pel que fa a pensions, assistència sanitària i cures de llarga duració a persones grans en situació de dependència- també, aquest escenari condiciona la producció i el consum de les persones grans. Els instituts d’investigació de mercats preveuen un creixement important en els propers deu anys d’àmbits relacionats amb la salut, educació superior, cotxes sense conductor, entre altres. Per això es requereix la promoció de la participació activa de les persones grans i el recolzament a la innovació entre els productes i serveis per a la vida independent als barris i ciutats obertes a totes les edats.

La importància de l’atenció primària

S’ha d’incidir en aquest àmbit; col·lapsat quan el risc de contagis va a l’alça. L’envelliment comporta, ben sovint, malalties cròniques que s’atenen precisament a l’atenció primària. A l’abril del 2019 es va adoptar un nou marc estratègic per a l’atenció primària i comunitària, però encara no s’ha assignat pressupost per recolzar-lo. El nivell d’assistència d’atenció primària és qui apropa els serveis assistencials a la població i és bàsic per garantir una atenció propera i segura. Seria bo que s’incrementés el pressupost en personal sanitari, afegint al quadre mèdic, psicòlegs, fisioterapeutes, treballadors i treballadores socials...S’ha de potenciar també l’assistència domiciliària i l’atenció primària de persones grans a les residències.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest els punts forts que encara manté el sistema públic de salut, però també ha evidenciat els problemes estructurals que porta arrossegant des de fa anys. Els reptes que encara ha de superar a l’hora d’afrontar situacions que requereixen anticipació, resposta ràpida i coordinacions a cada territori.

Ara Europa s’enfronta a una recuperació sobre la base d’un fort impuls a l’agenda social, sobretot al respecte a la dignitat. Espanya aposta per reorientar les capacitats estratègiques cap a la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció a la dependència. Es busca garantir que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar i preservar la seva salut i que disposin d’un sistema sanitari públic, universal i excel·lent, que proporcioni la protecció i la promoció de la salut al llarg de tota la vida.

(La fotografia que acompanya l'article és de banc d'imatges -Freepik-)  

Més articles com aquest, a La Revista de Dipsalut. Llegeix-ne els darrers números, aquí.