Dipsalut controla la qualitat de l’aigua de 188 municipis gironins
Aquest 2014, Dipsalut ha controlat 124 xarxes de subministrament d’aigua de 73 municipis gironins. Per fer-ho, ha analitzat un total de 574 mostres. D’aquestes, un 12,2% presentava algun tipus d’alteració. L’Organisme també ha avaluat l’aigua que surt de 1.052 aixetes d’equipaments públics i de domicilis particulars de 188 poblacions. Un 12% de les mostres tenia anomalies. En tots els casos s’ha adoptat les mesures necessàries per resoldre el problema i evitar riscos per a la salut de les persones.
Per poder garantir una aigua apta per al consum humà, cal comprovar el bon estat de les captacions i dels aqüífers i protegir-los. A més, s’han de fer els controls i tractaments oportuns a l’aigua i mantenir nets i en bones condicions tant els dipòsits com tota la xarxa de distribució. Les instal·lacions internes de cada edifici també han de ser adequades ja que, sinó, podrien contaminar l’aigua que ve de la xarxa pública.
Dipsalut ofereix als ajuntaments de les comarques gironines dos programes relacionats amb la salubritat de l’aigua. Un té per objectiu ajudar els ajuntaments que gestionen directament la xarxa de subministrament per tal que puguin garantir una aigua de qualitat a la població. El segon, serveix per determinar si les instal•lacions internes, les de cada edifici, perjudiquen la salubritat de l’aigua que ve de la xarxa.
En el primer programa - el de Suport a la Gestió Municipal Directa dels Abastaments d’Aigua - es prenen mostres tant en els dipòsits on s’emmagatzema l’aigua com en punts de la xarxa de distribució com, per exemple, en fonts que hi estiguin connectades. Allà mateix, ja es fa una primera avaluació per determinar algunes característiques de l’aigua que n’indiquen la qualitat, com el nivell de clor, el Ph o la terbolesa. Posteriorment, les mostres s’analitzen al laboratori per tal de conèixer paràmetres com el nivell de metalls o de microorganismes.
En total, aquest 2014, s’ha dut a terme 574 analítiques. El 7’5% de les mostres presentava alteracions per presència de microorganismes (principalment bacteris com l’e-coli). En el 2’6% es va observar alteracions organolèptiques (del color, l’olor o el sabor de l’aigua). L’1’9% de les mostres presentava contaminació per metalls o sals. Dipsalut va comunicar aquestes anomalies als ajuntaments afectats i els va recomanar i ajudar a implementar mesures correctores com ara millorar el sistema de cloració, instal·lar filtres per eliminar contaminants o aportar a la xarxa aigua d’altres orígens per tal de mantenir els paràmetres a nivells adequats. Mentre es resolien aquestes deficiències, es va recomanar als ciutadans no consumir aigua de la xarxa.
L’Organisme de Salut Pública ofereix un segon programa relacionat amb el control de l’aigua de boca: el d’Avaluació i Control de la Qualitat de l’Aigua a l’Aixeta del Consumidor. Les mostres s’agafen d’aixetes tant d’equipaments públics (escoles, llars d’infants, casals o ajuntaments) com de privats (bàsicament, domicilis que ho autoritzen i comerços minoristes).
Aquest programa permet saber si les instal·lacions internes dels edificis perjudiquen la qualitat de l’aigua. Si l’aigua de la xarxa de distribució és innòcua, però en sortir per una determinada aixeta conté, per exemple, metalls pesats, vol dir que el material de què està feta alguna part de la instal·lació de l’immoble (com les canonades, les juntes, les escomeses o les mateixes aixetes) allibera contaminants a l’aigua. En cas que això es detecti, Dipsalut n’informa a l’ajuntament, que ho comunica als veïns afectats i els explica les mesures preventives i correctores que cal prendre per solucionar-ho.
En un 12% de les mostres preses a les aixetes s’hi va trobar algun tipus d’alteració, principalment per presència de metalls com el ferro, el plom i el níquel (9%) i, en menys casos, per microorganismes (2’3%). Les mesures correctores van passar per netejar dipòsits i canonades o per substituir els materials de la instal·lació interna de l’edifici.
Per tal que els ciutadans de les comarques gironines puguin conèixer en quin estat es troba l’aigua que consumeixen, Dipsalut fomenta que els ajuntaments facin pública tota la informació dels controls analítics al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC): http://sinac.msc.es/
Per tal de garantir una aigua de qualitat, l’Organisme també ofereix cursos de formació gratuïts al personal manipulador dels abastaments i xarxes de distribució. S’hi ensenya els riscos químics, físics i microbiològics de l’aigua de consum; a reconèixer els principals components de les xarxes d’abastament; a conèixer la normativa aplicable i a identificar i a aplicar els sistemes de prevenció i control de riscos.
Imatge: un tècnic de Dipsalut pren mostres d’aigua de les aixetes d’una llar d’infants. Autor: Joanna Magureanu.
