Control de plagues, sense verins
Compartim pobles i ciutats amb altres éssers vius, entre els quals hi ha nombrosos insectes, aus, rosegadors...Alguns d’ells, si hi són en gran nombre, poden comportar riscos sanitaris. Per evitar-ho, se’n controla la població. Els ajuntaments tenen l’obligació de fer-ho als espais i equipaments públics. Dipsalut hi col·labora, a través del Programa de Suport Econòmic per la Lluita i Control de Plagues.
Des dels seus inicis, fa uns tretze anys, aquest programa promou les estratègies de “control integrat”, sempre ideades i dutes a terme per professionals especialitzats. És a dir, l’Organisme fomenta l’ús de pràctiques preventives que puguin ocasionar el menor dany possible a les persones i al medi. El mètode, en síntesi, es basa en eliminar o controlar les plagues minimitzant-ne l’accés a aliment, aigua i refugis.
Prioritzant les pautes de manteniment i neteja d’edificis i espai, alhora que les estratègies mecàniques (esquers, xarxes, rateres), físiques (fred, electricitat, ultrasons) i biològiques (productes que impedeixen el creixement o la reproducció), s’aconsegueix reduir al mínim l’ús de productes químics. Els verins -com els insecticides- es deixen com a últim recurs, només per quan no hi ha una altra opció. I sempre escollint els menys perillosos, aplicant-los idòniament i racionalitzant-los al màxim.
Què hem de fer si ens afecta una plaga?
Abans que res, cal recordar que el millor és la prevenció. Per a prevenir les plagues urbanes ens hem de fixar en els factors que n’afavoreixen la proliferació, com poden ser una gran disponibilitat d’aliment i aigua, espais idonis per a fer niu i reproduir-se, humitats o condensacions, alta temperatura, falta d’higiene...Podem, per exemple, tapar esquerdes i forats de parets i sostres, mantenir els espais nets, procurar que les escombraries estiguin sempre ben tancades, cobrir els bidons o altres sistemes d’emmagatzematge d’aigua...Són mesures senzilles i efectives que poden estalviar-nos haver de passar a la fase de combatre-la.
Si, malgrat tot, cal fer-hi front, es recomana el següent:
- Identificar de quin organisme es tracta i les seves particularitats. També cal avaluar les característiques i usos de l’espai on ha proliferat. Mirarem si alguna de les mesures preventives no s’està complint i, si és així, hi posarem remei. - Informar-nos de les mesures adients per combatre-la, segons les característiques de l’ésser viu i de l’espai on prolifera. Prioritzarem sempre els sistemes de lluita mecànica, física o biològica.
- Sinó queda més remei que optar per plaguicides químics, ens decantarem pels menys tòxics, autoritzats per a aquell ús (ho informa a l’etiqueta) i els aplicarem seguint estrictament les instruccions. Als espais i equipaments públics només els poden aplicar professionals degudament acreditats i inscrits al ROESB. Les empreses a les que pertanyen han de fer una adequada gestió dels residus resultants i només poden utilitzar productes inclosos en el registre oficial corresponent.
La norma bàsica és evitar que trobin aigua, menjar i refugi, ja sigui en les nostres propietats privades o en els espais i equipaments públics dels nostres municipis.
Canvi climàtic i plagues
Un dels problemes associats a l’emergència climàtica és l’augment de la presència i de la propagació de les plagues. Cada cop són més freqüents i menys estacionàries. L’augment de les temperatures afavoreix moltes espècies com mosquits, xinxes, paneroles, rates...Aquesta situació requereix que la tasca de prevenció es faci al llarg de tot l’any, més enllà de les temporades en què era habitual.
