160.000 beneficiaris de les ajudes del Salut i Crisi

El Salut i Crisi  va néixer el 2013 davant l’evidència que la crisi econòmica perjudica el benestar físic i emocional de les persones i la necessitat de prendre mesures per part de les administracions. Busca reduir l’impacte negatiu de la situació econòmica sobre la salut dels ciutadans de la demarcació de Girona en risc de pobresa i exclusió social.

El programa dóna suport econòmic a les accions endegades per entitats socials, ajuntaments i consells comarcals destinades a atendre les necessitats bàsiques en quant a alimentació, habitatge, ocupació i benestar emocional dels ciutadans. A més, s’encarrega de coordinar tots aquests ens per evitar duplicitats, fomentar el treball en xarxa i aconseguir la màxima eficàcia i eficiència. Fins aquest 2016, ha comptat amb més de 200 professionals implicats, treballant coordinadament. El Salut i Crisi ha permès avançar per crear, a cada comarca, una porta única d’accés a les ajudes. Ha servit per millorar tant la detecció de necessitats com la resposta que se’ls dóna.

Des que va començar fins ara, 160.000 persones d’arreu de les comarques gironines han comptat amb les ajudes del programa. Majoritàriament han estat famílies amb infants o adolescents al càrrec. Llars on cap dels adults treballa i on no es compta amb ingressos o bé aquests, estan per sota de la renda mínima d’inserció. Es tracta de persones arribades recentment a la xarxa de serveis socials degut a l’impacte de la crisi econòmica. 

En aquests tres anys el programa ha comptat amb una dotació econòmica de 7 milions 350 mil euros. 

D’aquests, prop 1 milió 520 mil euros s’ha destinat a pal·liar necessitats relacionades amb l’alimentació (centres de distribució d’aliments, menjadors socials, beques menjador i altres).

Més de 811 mil euros han estat per garantir un habitatge digne. S’ha proporcionat ajudes al lloguer i a la hipoteca; per pagar la calefacció, l’aigua i la llum i per fer reparacions que garantissin la salubritat i l’habitabilitat de les cases. En aquest capítol, és important destacar la tasca d’assessorament i seguiment que han fet els treballadors de les administracions locals i de les entitats sense ànim de lucre per assegurar que ningú es quedés sense llar ni subministraments bàsics.

Pel que fa a les accions dirigides al benestar emocional i familiar (higiene, roba i calçat, productes de farmàcia, salut emocional, formació ocupacional, tallers d’apoderament, ajudes per transport...), s’hi ha dedicat 2 milions 582 mil euros.

2 milions 250 mil euros han estat per ajudar a trobar feina, principalment, a persones aturades amb fills menors al càrrec i sense ingressos dins la família.

Aquest 2017, el programa es continua desenvolupant; amb un pressupost d’1 milió d’euros.

234 persones han trobat feina gràcies al Salut i Crisi

Una de les partides més grans del programa ha anat dirigida a fomentar l’ocupació. Entre el 2013 i el 2016, s’hi ha destinat 2 milions 250 mil euros.

S’han dedicat a fomentar l’ocupabilitat i a aconseguir una feina a persones en situació de pobresa arran de la crisi econòmica.

En aquest període s’ha pogut ocupar 234 persones. La majoria d’elles de més de trenta anys d’edat i amb fills al càrrec. Els destinataris de les intervencions han estat, principalment, persones aturades de llarga durada que no percebien ingressos dins la família o bé que comptaven amb una entrada de diners molt baixa, per sota la renda mínima d’inserció.

La majoria dels contractes vinculats al Salut i Crisi han tingut una durada mitjana de sis mesos, tot i que, en molts casos, han propiciat que la persona continués treballant després d’aquest temps. Més de la meitat (a l’entorn del 53%) s’han formalitzat en el sector privat. La resta (el 47%), s’han fet dins l’administració pública. Pel que fa al tipus de feines, hi ha una gran diversitat. Destaca la indústria agroalimentària, el comerç, les obres i manteniment, la jardineria, les activitats forestals, la neteja, l’atenció al públic, la logística i els serveis administratius. El programa també ha servit per ajudar a algunes persones a autoocupar-se. Els ha proporcionat ajuda econòmica i acompanyament per obrir el seu propi negoci. Només s’ha donat el suport a aquelles iniciatives empresarials que s’han valorat, després de fer el pla d’empresa, com a viables.

El president de Dipsalut, Josep M. Corominas, han destacat la importància de les accions orientades a crear ocupació remunerada. Ha explicat que “donar feina a una persona que està a l’atur ja soluciona bona part dels seus problemes, que no són només econòmics, sinó també psicològics i emocionals.”

L’Organisme ha destinat una mitjana de 7.450 euros a cadascun dels llocs de treball. El 80% de la subvenció s’ha dedicat al salari del treballador. La resta és per a despeses de formació, d’acompanyament en els processos d’inserció laboral i, en alguns casos, de material fungible necessari per a aquella feina.