Oscar Mujica: “Una de les pitjors epidèmies del segle XXI són les desigualtats”

L’Oscar Mujica parla amb entusiasme sobre l’epidemiologia social. Per aquest expert de l’OMS, aquesta disciplina té l’obligació de detectar la mida de les desigualtats socials en salut i l’objectiu de reduir-les. La setmana passada Mujica va visitar Girona on va impartir un taller de monitoratge en desigualtats socials de salut.

Quin paper juga l’epidemiologia social en la salut pública?

La salut pública té la funció i l’obligació de prendre-li el pols a la salut col·lectiva. L’epidemiologia social, en particular, estudia les condicions socials com a causes de salut d’una societat. Se centra en les causes de les causes: com es distribueixen les oportunitats per accedir a una feina digna, a l’educació... L’epidemiologia social observa les grans condicions que fan més vulnerable una societat a patir les conseqüències d’un dany a la salut. L’epidemiologia social es dedica a detectar la mida de les desigualtats socials en salut i té l’objectiu de reduir-les. Per aconseguir-ho, no es limita a analitzar vectors de malalties com els mosquits o com es propagarà una epidèmia sinó que se centra a estudiar les causes de les causes.

I això es fa amb el monitoratge de les desigualtats en salut?

El monitoratge serveix per mesurar l’impacte que tenen les polítiques públiques sobre la salut de la població. El monitoratge combina diferents fonts d’informació per aconseguir detectar la distribució de la salut en base de les jerarquies socials que queden definides per com es distribueix l’accés a l’educació o altres variables que li donen forma a les classes socials. Bàsicament, el monitoratge consisteix a mirar la mida, la profunditat i les tendències en el temps de les desigualtats.

Una societat més justa és una societat més sana?

Definitivament. Una de les pitjors epidèmies del segle XXI són les desigualtats. És un tema molt seriós i en aquests moments està guanyant visibilitat en l’àmbit mundial. La sostenibilitat de la humanitat depèn d’una major justícia social.

La salut, doncs, no depèn només de la genètica i del que mengem. 

La salut no només està determinada per disposar d’una bona genètica, portar-se bé adoptant una conducta saludable i la possibilitat d’accedir a bons metges. La salut també està determinada per aquelles condicions generals que li donen oportunitats a les persones a viure una vida digna.

Ha conegut la feina de Dipsalut de més a prop. Què li sembla el treball que desenvolupa l’àrea de promoció de la salut?

Els membres de l’Organització Panamericana de la Salut ja coneixíem l’abordatge que realitza Dipsalut a la promoció de la salut. Dipsalut adopta estratègies modernes que consisteixen a sortir de l’enfocament individual de la promoció de la salut i això ens sembla molt interessant. Vam coincidir amb Dipsalut en un congrés i ens va cridar molt l’atenció –no només a l’OPS sinó a la resta de països- les accions que porta a terme aquest organisme per incorporar l’enfocament de la «salut en totes les polítiques» en les seves accions. Des de l’OPS ens hem anat aproximant a Dipsalut amb la idea d’aprendre el que està fent i veure si en podem extreure lliçons que puguin servir a altres parts del món on hi ha una predisposició a posar en pràctica aquesta visió moderna i concreta de la promoció de la salut.

Què destacaria de la feina de Dipsalut?

Destacaria el seu esforç per crear aliances i vincular-se amb altres sectors sense hegemonies. Dipsalut ha aconseguit posar en pràctica el concepte integral i just de crear aliances i això es reflecteix en els resultats que ha obtingut Dipsalut en aquests set anys de funcionament.