Dipsalut contribueix a modificar estructuralment 44 instal·lacions amb risc de transmissió de legionel·losi
Dipsalut ha col·laborat amb 34 ajuntaments de les comarques gironines per modificar 44 instal·lacions d’equipaments municipals on recurrentment havia detectat legionel·la. Ha indicat els canvis estructurals que caldria fer per tal de minimitzar la possibilitat de presència del bacteri i ha donat suport econòmic perquè es duguin a terme. L’Organisme de Salut Pública havia identificat aquestes instal·lacions desenvolupant els programes de suport a la gestió i control de la salubritat de les instal·lacions amb risc de transmissió de legionel·losi.
El bacteri de la legionel·la viu en ambients aquàtics naturals i pot colonitzar diverses instal·lacions on hi ha aigua (com torres de refrigeració o circuits d’aigua calenta sanitària). Si n’hi ha una gran població i la instal·lació disposa d'algun sistema que produeixi aerosols, les gotes d'aigua que contenen el bacteri poden ser inhalades i provocar la malaltia de la legionel·losi en grups específics de risc. Per evitar-ho, els ajuntaments han de controlar les instal·lacions municipals on podria haver-hi legionel·la. Dipsalut els ajuda a fer-ho amb dos programes: el destinat a instal·lacions de baix risc (fonts ornamentals que generen aerosols, regs urbans per aspersió...) i el d’alt risc (circuits d’aigua calenta sanitària on es produeixen aerosols, com els que hi ha a centres esportius, piscines o jacuzzis).
El desenvolupament d’aquests programes consisteix en el disseny i implantació de plans de manteniment, desinfecció i control analític per a les instal·lacions municipals de risc. Periòdicament, Dipsalut les revisa, en fa la neteja i desinfecció preventiva, recull mostres i les analitza per determinar si hi ha el bacteri. En cas que es detecti legionel·la, es comunica immediatament a l’ajuntament afectat i es fa una desinfecció general. Posteriorment es comprova, amb una nova analítica, que s’ha eliminat el bacteri i es donen totes les instruccions necessàries per tal que la situació no es repeteixi, com ara millorar les accions de manteniment i control o fer reformes estructurals en els sistemes d’aigua. Certes característiques de les instal·lacions- com que quedi aigua estancada en algun punt del circuit, que els materials no resisteixin la corrosió o que es barregin aigües de diferents qualitats sanitàries- propicien la presència de legionel·la.
Aquest 2014, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona ajuda a controlar 274 equipaments municipals considerats d’alt risc de 106 localitats gironines i 414, de baix risc, de 124 municipis. Fins el moment, s’ha detectat legionel·la i s’ha dut a terme les actuacions necessàries per eliminar-la en vuit instal·lacions d’alt risc i en dues, de baix. En tots aquests casos, la ràpida intervenció ha permès que el perill per a la salut de les persones fos mínim. No és té notícia de cap afectat per legionel·losi.
El 2013, Dipsalut va controlar 271 instal·lacions d’alt risc de 104 municipis. Es va trobar el bacteri en 35 instal·lacions. Pel que fa a les de baix risc, es va treballar amb 400 instal·lacions. En 9 ocasions es va detectar legionel·la. En tots aquests casos, la ràpida intervenció va permetre reduir al mínim el risc per a la salut de les persones. Ningú va emmalaltir per legionel·losi.
Algunes de les instal·lacions on es va detectar presència de legionel·la l’any 2013 ja n’havien registrat anteriorment i tenien característiques que afavorien el bacteri. Per ajudar els ajuntaments a modificar-les, l’Organisme de Salut Pública va impulsar una línia de subvencions. 34 ajuntaments de la demarcació de Girona s’hi han acollit per tal de renovar les instal·lacions de 44 equipaments. Dipsalut ha destinat a aquest suport econòmic un total de mig milió d’euros.
Principalment, les modificacions estructurals que s’han fet a aquestes instal·lacions han consistit en: canvis d’acumuladors; evitar la barreja d’aigües de diferents qualitats sanitàries amb la col·locació de sistemes de vàlvules de retenció; impedir l’estancament d’aigua en alguns punts de la xarxa; canviar els materials dels circuits per altres més resistents a la corrosió i possibilitar que els sistemes d’aigua calenta puguin arribar i mantenir-se, com a mínim, als 60 graus de temperatura.
Imatge: acció de control duta a terme al poliesportiu d’Anglès en el marc dels programes de suport a la gestió i control de les instal·lacions amb risc de transmissió de legionel·losi. Autor: Joanna Magureanu