La inclusió social dels menors no acompanyats
L’actualitat fa que apareguin noves paraules i conceptes que per circumstàncies concretes poden estereotipar-se socialment en negatiu. És el cas dels MENAs (Menors Estrangers no Acompanyats), un acrònim que s’ha generalitzat en ús i que pot contribuir a la simplificació de realitats complexes i diverses.
Aquests menors estrangers no acompanyats de pares ni de cap familiar adult arriben constantment a Europa per diferents factors. Alguns dels motius d’aquestes migracions poden ser conflictes armats, pobresa, voluntat d’ajudar les seves famílies o situacions de discriminació i vulneració de drets als països d’origen, entre d’altres.
Es tracta d'un col·lectiu que està en una situació molt vulnerable pel seu desemparament i que tenen un alt risc d’exclusió social. Cobrir les seves necessitats bàsiques d’alimentació, salut, educació, benestar emocional o accés a l’habitatge és bàsic per facilitar que puguin completar la seva maduració i aconseguir l’autonomia necessària per esdevenir persones adultes sanes i integrades en la societat.
Aquest 2019, a Dipsalut hem iniciat una línia de suport econòmic amb l’objectiu de fomentar les accions d’acollida i inclusió social d’infants i joves que han migrat sols. S'han subvencionat projectes dirigits a garantir els drets fonamentals dels menors no acompanyats, com l'accés a un habitatge digne en un entorn protegit, a l’educació i a les oportunitats formatives adaptades, a comptar amb referents/mentors adults i al dret de relació i convivència. Aquests ajuts econòmics han anat dirigits a ajuntaments, consells comarcals i organitzacions sense ànim de lucre. S'ha prioritzat els programes que treballen en la línia proposada per l'Estratègia catalana per a l'acollida i inclusió de nens i joves que han migrat sols.
