Entrenant les habilitats per a la vida dels alumnes de secundària
Acompanyem la Cristina, una de les professionals que desenvolupa el programa, en una sessió a secundària. Concretament, la primera sessió per a una classe de primer d’ESO de l’IES Sobrequés de Girona. La comença preguntant: “Què és la salut?”.
Alguns alumnes alcen ràpidament la mà: “Fer exerci, menjar sa, dormir bé, no consumir alcohol ni altres drogues, estar bé físicament”, responen. “Estar bé mentalment, també”, diu un altre noi. “Si no tens confiança en tu mateix o estàs malament amb la família o si et fan bullying a l’escola, no pots estar bé, de cap manera”, precisa.
Aquesta última resposta dóna peu a abordar una qüestió clau: la salut és un concepte molt més ampli que l’absència de malaltia, que el fet de no estar malalt, i, sens dubte, va més enllà del cos. “A banda de la salut física, hi ha la salut emocional, la salut social…”, els explica la pedagoga. “Tots tenim força clar què hem de fer per estar bé físicament”, els diu, “però i per tenir bones relacions socials? I per tenir una bona salut emocional?”.
Els alumnes comencen a llençar idees: per a la salut emocional és important l’autoestima, conèixer-te a tu mateix, saber reconèixer, controlar i expressar adequadament les emocions...Per a la salut social, s’ha de respectar els altres, cal empatia, capacitat de negociació, de treball en equip, assertivitat, saber-te comunicar. La pedagoga afegeix encara un nou grup de paraules, relacionades amb la ment, amb l’intel·lecte: tenir opinió pròpia, sentit crític, capacitat de resoldre problemes, de prendre decisions.
La pissarra de l’aula s’ha omplert de paraules que, fins ara, els nois i noies no acostumaven a relacionar directament amb la salut.
“Està comprovat que les persones que estan bé amb sí mateixes, amb els altres i que saben pensar, són més felices, tenen hàbits més saludables i estan més sanes”, conclou la Cristina.
Els demana que col·loquin tres grans dibuixos en diferents punts de classe: d’un cervell (que representarà les habilitats intel·lectuals), d’un cor (les emocionals) i d’un cos (per representar les socials). Cada alumne ha d’enganxar un nombre d’adhesius proporcional a les habilitats que creu que té en cada àmbit. Així podran diagnosticar quin camp és el que seria convenient abordar en primer lloc.
La docent els subratlla que, tot i que podem tenir més facilitat per unes o altres, totes les habilitats es poden treballar, entrenar. I que això és el que faran a partir d’ara, amb el “Sigues Tu, eines i actius per a la salut”
Aquest programa de Dipsalut està pensat justament per desenvolupar aquestes destreses emocionals, socials, intel·lectuals, ètiques...que s’han identificat com a vitals per afrontar positivament els desafiaments de la vida quotidiana i per prendre bones decisions en salut. Concretament, es busca entrenar les deu habilitats per a la vida que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica de bàsiques: comunicació interpersonal, l’assertivitat i la capacitat de negociació, l’empatia, la cooperació i el treball en equip, el lideratge i la defensa d’interessos, la presa de decisions, la resolució de problemes, el pensament crític, el control intern, l’autoestima i la gestió emocional i de l’estrès.
El “Sigues Tu” es duu a terme, en horari lectiu, a escoles i instituts de les comarques gironines. El desenvolupen mestres i professors i l’equip tècnic de Dipsalut i de la Fundació Catalana de l’Esplai. Es prioritzen centres que atenen infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social i econòmica, ja que la falta de recursos o d’oportunitats dels pares els posa en una posició de desigualtat que es vol trencar.
A secundària, els continguts es treballen en sessions específiques, amb el suport de material didàctic i amb dinàmiques de grup orientades a entrenar cadascuna de les deu habilitats per a la vida considerades com a bàsiques per l’Organització Mundial de la Salut.
Aquest programa va néixer el curs 2014/15. Es basa en l’evidència científica que les competències psicosocials de les persones són un factor clau per tenir un major control sobre la seva salut.
S’ha demostrat que entrenar les capacitats psicosocials d’infants i adolescents redueix la violència i el comportament delictiu, disminueix l’edat d’iniciar-se en el consum de tabac, alcohol i altres drogues, redueix l’activitat sexual d’alt risc, l’assetjament escolar (bullying), ajuda a controlar la ira, promou l’ajustament social positiu, redueix els desordres emocionals, millora el rendiment acadèmic i promou els comportaments saludables i l’autoestima.
Més informació sobre aquest programa, clicant aquí.